17.11.09

Treball sobre la lectura del llibre Va de mestres. Carta als mestres que comencen, J. Cela i J. Palou

Quin tipus de mestre vols ser?
Quins aspectes no podràs oblidar per ser un bon mestre?

Començaré el meu exercici diguent, segurament, una gran obvietat: "m'agradaria ser una bona mestra". A continuació m’he de plantejar la gran pregunta: i com és un/a bon/a mestre/a?, quines qualitats ha de tenir? He trobat molt bones respostes al llibre de J. Cela i J. Palou. Tal i com els autors comenten no és la seua voluntat fer un postulat sobre demagògia, però d’una manera molt senzilla i amena han dit grans veritats que es poden convertir, al meu parer, en un primer “receptari” per als nous mestres.

La dedicació als nens és una de les tasques més difícils i amb més responsabilitat que poden existir. A un rànquing de les dedicacions professionals més "importants" segurament posaríem per davant de tot els metges, els científics... i deixaríem la docència entre les de més avall. Però ben mirat, el mestre té a les seues mans un petit (gran) tresor. Tal i com podem llegir a principi del llibre, acompanyem, fem camí amb els nostres alumnes al seu encetar el món, a la seua estrena. L’edat que nosaltres, per la nostra especialitat, tractarem, dels zero als sis anys, és la més delicada, la que hauria de rebre més atencions i cura. En aquesta edat s’obri la mirada a la vida, és un descobriment i un aprenentatge constant. Trob molt apropiada l’expressió que usen els autors del llibre d’”acollir els alumnes” per tal de sentir-te també acollit per ells, per que sense els nens, els mestres no tendríem raó de ser, no existiríem.

Igualtat, responsabilitat, confiança, justícia, resolució de conflictes, respectar la diversitat, transmetre valors... serien uns dels principis que hauria de defensar, practicar, transmetre... un/a bon/a mestre/a. Podríem fer un llistat inacabable i segurament mai en tindríem a prou. Personalment opino que un/a bon/a mestre/a forma “personetes” i el que més s’ha d’intentar potenciar és l’autoestima. Aquesta s’entendria com a un primer estadi des d’on aquest nen o nena podrà i voldrà iniciar un aprenentatge constant de tot el que l’envolta al món i sempre des del seu vessant més pràctic, per tal de que li sigui de profit a la vida. Crec que els mestres hem d’intentar que el nen es senti segur de sí mateix, que el que fa és de profit. Hem de conduir la seua conducta cap al bé. Raonant amb ell, dialogant sobre les situacions que es vagin plantejant al llarg del seu desenvolupament, i renyar quan sigui necessari, però sempre des del respecte i mai ferint-lo o humiliant-lo, com ens recorden sàbiament J. Cela i J. Palou al llibret que hem llegit. Hem de reforçar la seua personalitat, no reblanir-la ni esquerdar-la.

Crec que un bon mestre és el que treballa a l’aula amb el seu grup d’alumnes creant un bon ambient de feina, però que també ho fa a fora, a l’entorn de l’escola i amb la resta de l’equip escolar, predisposat al treball en equip i a les accions formatives que el mantenguin al dia en les noves tendències docents. Com es sol dir “renovar-se o morir”. Sempre es pot millorar i per això hem de ser molt autocrítics amb el treball que feim. I hem de ser humils i saber aprendre dels nostres errors. Com més formats estiguem i més experiència tenguem, més habilitats tendrem per saber reunir al nostre voltant els nostres alumnes i engrescar-los a aprendre.

Si tengués que triar per quines característiques voldria que em coneguessin com a mestra seria per saber observar i saber escoltar. És primordial que els alumnes es sentin propers al seu docent, i ben atesos a tots els nivells possibles. Hem de tenir una visió del grup però sobretot conèixer el màxim possible la individualitat dels nostres alumnes, la seua forma de ser, el seu entorn familiar...

Però per a ser un bon mestre no n’hi ha prou que “t’agradin els nens”. Allà on probablement podem trobar un consens en relació a allò que caracteritza un bon mestre és al seu compromís o, dit d’una altra manera, a la seva vocació: el mestre ha de ser bon comunicador, ha de transmetre coneixements, ha d’ensenyar disciplina, ha d’avaluar, ha de donar consell, ha de prendre decisions, tot un seguit d’aspectes que difícilment es demanen a una feina convencional i que van lligats al propi caràcter, a la pròpia manera de ser.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada